Va nàixer a 356 a.C. a Macedonia. Rei de Macedònia, les conquistes i les seus extraordinàries dots militars li van permetre forjar, en menys de deu anys, un imperi que s'estenia des de Grècia i Egipte fins a l'Índia, iniciant-se així el cridat període hel·lenístic (segles IV-I a.C.) de l'Antiguitat. Havia sigut preparat per a regnar, proporcionant-li una experiència militar i encomanant a Aristòtil la seua formació intel·lectual.
Amb un exèrcit xicotet (uns 30.000 infants i 5.000 genets), Alexandre el Gran es va imposar sense contemplacions sobre els seus enemics, gràcies a la seua excel·lent organització i ensinistrament, així com al valor i al geni estratègic que va demostrar.
Quan va conquistar la capital dels perses, Alejandro es va fer proclamar emperador. Amb la conquista de l'Imperi Persa, va concebre llavors la idea d'unificar als grecs amb els perses en un únic imperi.
La primerenca mort d'Alejandro als 33 anys, víctima del paludisme (malària) , li va impedir consolidar l'imperi que havia creat. L'imperi d'Alexandre el Gran a penes va sobreviure a la mort del seu creador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada