Els Déus grecs

La religió de l'antiga Grècia era politeista, és a dir, és un sistema religiós els seguidors del qual creuen en l'existència de múltiples déus. Els principals déus grecs tenien un lloc en l'Olimp, la muntanya des d'on governaven el món.

Grècia té moltíssims déus, però els principals són:

Zeus: és el déu del cel, el cap de l'Olimp. Però no va arribar al poder per drets de sang sinó que es va enfrontar a son pare, el tità Cronos, per a alliberar els seus germans.

Hera: el cap dels déus i deessa del matrimoni. Esposa de Zeus. Hera està entre els més grans déus i va rebre culte per tot el Mediterrani.

Hefesto: déu del foc i la forja, mestre ferrer protector dels artesans, escultors, els metalls i la metal·lúrgia.

Atenea: deessa de la saviesa i la raó, la defensa i la guerra estratègica. La deessa més venerada de Grècia, probablement. El famós Partenó està consagrat a ella.

Apol·lo: déu de la llum, el coneixement, la música, la poesia, la profecia i el tir amb arc.

Àrtemis: deessa de la caça i de tots els animals, i del tir amb arc. Hi ha dos déus per al tir amb arc. Precisament Apol·lo i Àrtemis són déus bessons.

Ares: déu de la guerra, la violència i el vessament de sang.

Afrodita: deessa de l'amor, la bellesa i el desig. És la model de la cèlebre escultura de la Venus de Milo, que en realitat s'anomena Afrodita de Milo.

Hermes: déu del comerç i la retòrica. Era el missatger dels déus, d'ací les ales que portava en les seues sandàlies.

Posidó: déu de les aigües, els terratrémols i els cavalls. Famós també pels seus atacs d'ira contra Ulisses en la Iliada.

Dionisio: déu del vi, els festejos i l'èxtasi. Un déu molt carismàtic.

Demeter: deessa de la fertilitat, l'agricultura, la naturalesa i les estacions de l'any. És la Deessa Mare, molt venerada perquè va ser qui va ensenyar a les persones a sembrar i és l'origen de la terra verda, les collites, els fruits i les flors de la naturalesa.

Altres dos déus importants, però que no tenien lloc en l’Olimp eren:

Hades: no se li inclou en l'Olimp perquè es passa la vida en l'inframón. És dels déus grecs més carismàtics per ser Déu de l'infern.

Hestia: quan comença a gestar-se el tema de l'Olimp, Hestia estava entre els dotze principals. Més avant, amb tal d'evitar conflictes li va cedir el seu lloc a Dioniso. És la Deessa de la llar.

Aquestos són els principals déus grecs de l'Olimp, per davant queden molts més déus, herois, criatures i mortals les històries dels quals s'entrellacen en un mar de lluites, passions i bogeria que configuren la mitologia grega.

El teatre grec

El teatre grec va nàixer en l'Àtica a partir de les danses i cantells corals dels segles VI i V a. C., que se celebraven a la primavera durant les festes en honor del déu Dioniso, denominades “Grans Dionisíaques”.

Estes danses i càntics es realitzaven en un principi en qualsevol espai obert pròxim a l'altar o temple del déu Dioniso. Posteriorment es va preparar un lloc, de terra llisa i forma circular denominat “orchestra”. En l'Argòlida (Peloponés) es troba el Teatre d'Epidaure, el teatre de l'antiguitat amb millor acústica del món. Els espectadors de les files superiors, situades a 70 metres de distància, escolten perfectament els actors de l'escenari.

El teatre va estar en l'Antiga Atenes, igual que en moltes altres cultures, vinculat des de sempre a la celebració de determinats festivals i rituals de caràcter religiós. Els principals festivals i festes van ser: les Dionisias que ja hem mencionat anteriorment i les Leneas, que se celebraven a finals de gener, i a partir del 440 a.C. van tindre lloc en ells concursos dramàtics.

Les parts principals d'un teatre grec són:

• Orchestra: espai circular de terra llisa i compacta, situat a l'aire lliure, on el cor ballava i cantava.
• Skené: zona situada darrere de l'orchestra i elevada tres metres per damunt de la mateixa per mitjà d'una plataforma de taules sostinguda per una columnata. Solia estar adornada.
• Koilon: és l'espai de forma semicircular reservat per al públic. Sempre s'utilitzava la falda d'un tossal que es condicionava amb seients de fusta o de pedra.

Els 10 monuments més rellevants (part 2 / de 2)

A continuació coneixerem altres 5 dels monuments més importants de la Grècia Clàssica.

Estadi d'Olímpia: va ser en Olímpia on es van celebrar durant més de 400 anys els Jocs Olímpic de l'Antiga Grècia. Cèlebre és la coneguda com a Treva Olímpica, que consistia en un salconduit de què disposaven atletes i assistents als Jocs a fi de poder creuar les zones amb conflictes sense tindre problemes. Els primers es van celebrar l'any 776 a.C. I a partir de llavors, cada 4 anys fins a la seua abolició en el segle IV.

Teatre d'Epidaure: el gran monument que fa famós a Epidaure i que és un dels més bells de l'Antiga Grècia és el seu fenomenal teatre, un dels què millor es conserven entre els que es van construir en l'antiguitat. Data del segle IV a.C. En ell cabien uns quinze mil espectadors que disfrutaven d'una acústica excepcional.

Ciutat Sagrada de Delos: segons la llegenda és ací on van nàixer Apol·lo i Àrtemis, i on es localitzava el major i més important Santuari dedicat a Apol·lo durant l'Antiga Grècia. La importància era tal, que en Delos no es permetia naixement ni cap defunció. Ací podem disfrutar de les ruïnes de barris sencers, on podem comprendre el refinament en el viure del que gaudia l'aristocràcia de l'època, amb vivendes bellament decorades amb mosaics.

Asclepeion: va ser una de les escoles de metges més famoses en aquells temps, sent el conegut metge Galé, un dels personatges més coneguts que van impartir càtedra en l'Asclepeion.

Colònia d'Empúries: com moltes d'aquestes colònies grecoromanes es fa difícil discernir què és el grec i què el romà en el jaciment. Moltes de les vivendes senyorials que disposen de mosaics així com el vell fòrum corresponen a l'època romana. No obstant això, altres vestigis com la bella estàtua d'Asclepio, Déu grec de la medicina, corresponen a l'època grega.

Els 10 monuments més rellevants (part 1 / de 2)

A continuació coneixerem 5 dels monuments més importants de la Grècia Clàssica.

Acròpolis d'Atenes (el Partenó): després de superar els Propileus, la monumental entrada a l'Acròpolis d'Atenes, ens trobarem amb el Partenó, el temple més important de Grècia i un dels monuments més famosos d'Europa. Obra de Calícrates i Ictino, el Partenó va ser construït íntegrament de marbre blanc. Està dedicat a la deessa protectora i d'Atenes, Atenea Parthenos. Va ser construït entre el 447 i el 432 a.C.

Gran Columnata d'Apamea: és l'element més conegut de la ciutat d'Apamea i té una longitud de prop de 2 quilòmetres. La construcció de la Gran Columnata va tindre lloc durant el període de reconstrucció després del terratrémol d'Antioquia, del 115 d.C., per la qual cosa es tractaria d'una obra romana.

Ciutat d'Éfeso: una gran part dels grans monuments que es conserven en les fantàstiques ruïnes d'Éfeso corresponen al període romà, sent la Biblioteca de Celso el més meravellós de tots ells. Altres espais, com el seu bell teatre, corresponen a l'època hel·lenística encara que, posteriorment, va ser adaptat i ampliat pels romans.

Oracle de Delfos: els antics grecs acudien a l'Oracle de Delfos per a saber sobre el seu futur. El Santuari i Oracle de Delfos va ser un enorme recinte sagrat. Importants decisions d'estat, en particular en el que feia referència als distints conflictes bèl·lics, podien decidir-se segons els designis de l'oracle de Delfos. És a Apol·lo, a qui se li atribuïx la fundació de l'oracle, que va ser fundat sobre el segle VIII a.C

Temples de Paestum: en el Parc Arqueològic de Paestum destaquen, sobretot, els tres temples dedicats a Hera, Apol·lo (o Neptú) i Atenea (o Ceres), que haurien sigut fundats en època de l'Antiga Grècia, encara que després de la colonització romana, s'haurien reconvertit al culte romà

Fets històrics: les Guerres Mèdiques i Guerres del Peloponés.

Les guerres Mèdiques (492-449 a.C.) van ser una sèrie de guerres alliberades pels estats grecs i Pèrsia durant quasi mig segle. Encara que l'imperi persa estava en l'apogeu de la seua força, la defensa col·lectiva dels grecs va superar les poques probabilitats d'èxit i inclús va aconseguir alliberar-se de l'amenaça.

Encara que la invasió persa va acabar amb les batalles en Platea i Mícala, la lluita entre Grècia i Pèrsia va continuar durant altres 30 anys. La Paz de Calias finalment va posar fi a les hostilitats entre Atenes i els seus aliats i Pèrsia.

El triomf hel·lé en les guerres mèdiques va assegurar la supervivència de la cultura grega i les seues estructures polítiques i va sobreviure a l'imponent imperi persa. 

La guerra del Peloponés va ser un gran conflicte militar ocorregut en l'Antiga Grècia (431 a 404 a.C.). En este conflicte bèl·lic es van enfrontar la Lliga de Delos (liderada per Atenes) i la Lliga del Peloponés (liderada per Esparta). Va ser una guerra molt llarga que va provocar molta pobresa. Va aconseguir canviar el mapa de l'Antiga Grècia suposant un abans i un després realment important.

Entre les conseqüències més importants del conflicte, trobem la reducció d'Atenes a un estat xicotet, així com el seu sotmetiment a Esparta. Així, Esparta es feia amb el poder de Grècia. La guerra va produir que la democràcia atenesa a poc a poc fóra absorbida per l'oligarquia espartana.

Alejandro Magno o Alejandro el Gran

Va nàixer a 356 a.C. a Macedonia. Rei de Macedònia, les conquistes i les seus extraordinàries dots militars li van permetre forjar, en menys de deu anys, un imperi que s'estenia des de Grècia i Egipte fins a l'Índia, iniciant-se així el cridat període hel·lenístic (segles IV-I a.C.) de l'Antiguitat. Havia sigut preparat per a regnar, proporcionant-li una experiència militar i encomanant a Aristòtil la seua formació intel·lectual.

Amb un exèrcit xicotet (uns 30.000 infants i 5.000 genets), Alexandre el Gran es va imposar sense contemplacions sobre els seus enemics, gràcies a la seua excel·lent organització i ensinistrament, així com al valor i al geni estratègic que va demostrar.

Quan va conquistar la capital dels perses, Alejandro es va fer proclamar emperador. Amb la conquista de l'Imperi Persa, va concebre llavors la idea d'unificar als grecs amb els perses en un únic imperi.

La primerenca mort d'Alejandro als 33 anys, víctima del paludisme (malària) , li va impedir consolidar l'imperi que havia creat. L'imperi d'Alexandre el Gran a penes va sobreviure a la mort del seu creador.

Grans personatges de la història de la Grècia Clàssica.

En aquesta entrada parlarem un poc sobre alguns dels homes més destacats de Grècia. Per desgràcia, de dones, no n’hi ha cap, en aquesta societat les dones estaven discriminades. Els personatges són:

Pitàgores: va nàixer a l’any 572 a.C. Va ser un filòsof i matemàtic grec. El seu nom es troba vinculat al “teorema de Pitàgores” i l'escola que va fundar, però a més va donar un important impuls al desenvolupament de les matemàtiques en l'antiga Grècia.

Sòcrates: va nàixer a Atenes a l’any 470 a.C. Sòcrates creia en la superioritat del discurs sobre l'escriptura, per això no va deixar res escrit i va passar la major part de la seua vida en els mercats i l’agora d'Atenes, iniciant debats. A pesar d'açò, va evitar la política tota la vida.

Plató: Plató va nàixer a Atenes a l'any 428 a.C. La seua família pertanyia a l'aristocràcia atenesa. El seu nom real era Aristocles, encara que segons pareix va ser cridat Plató per l'amplària de les seues esquenes. L'any 388-387, va fundar l'Acadèmia, una espècie de “universitat” en la qual s'estudiaven tot tipus de ciències, com les matemàtiques, l'astronomia o la física, a més dels altres sabers filosòfics."

Aristòtil: va nàixer en Tràcia, l'any 383 a. C. És considerat el millor deixeble de Plató. Quan este va morir va abandonar l'Acadèmia per no estar d'acord amb a orientació que va començar a prendre. Creia fermament en a filosofia de Plató, a pesar de tindre algunes diferències amb ell.

Homer: va ser un poeta de l'Antiga Grècia que va nàixer i va viure en el segle VIII a.C. És autor de dos de les principals obres de l'antiguitat: Els poemes èpics La Ilíada i L'Odissea. Molts historiadors i arqueòlegs no han arribat a la conclusió sobre si Homer realment va existir o es tracta d'un personatge llegendari, perquè no hi ha proves concretes de la seua existència.

Altre personatge molt important va ser Alejandro Magno o Alejandro el Gran, però d'ell parlarem en la següent entrada.

Política de l’Antiga Grècia

Al llarg de la història, Grècia ha tingut diferents sistemes polítics. A més a més, la pròpia política de cadascuna de les polis era diferent, mentre que Atenes elegia democràticament als seus polítics, Esparta tenia un sistema basat en reis i un consell triat pel mateix rei.

Les formes de govern més conegudes desenvolupades per les polis gregues van ser:

• Monarquia: Govern legítim d'un sol home, el rei, que tenia tot el poder a les seues mans. El poder va passant de pares a fills.
• Oligarquia: govern d'uns pocs aristòcrates que manegen tots els assumptes de la ciutat. Només uns pocs homes concentraven tot el poder de la polis. Esparta es caracteritzava per este sistema en el que dos reis i un consell de vint-i-huit membres redactaven les lleis.
• Tirania: Govern d'un home que presa el poder de manera violenta. Abans de ser una tirania podia haver sigut una monarquia, una oligarquia o una democràcia.
• Democràcia: forma més complexa, en la qual el govern estava en mans de la majoria dels ciutadans, que podia decidir sobre tots els assumptes importants de la polis. El cas més conegut és el d'Atenes. Allí no només elegien als seus representants, sinó que els mateixos podien participar directament en la vida política de la polis.

El sistemes polítics predominants en la Grècia Clàssica van ser la democràcia i la oligarquia.

Organització territorial

La Grècia Clàssica es divideix en les nomenades “polis”, una sèrie de ciutats-estats amb una certa independència i autogovern que, però, formaven Grècia. Les polis són una de les característiques que millor defineixen la civilització grega perquè representaven el centre polític, cultural i ciutadà d'aquesta societat.

Encara que cadascuna de aquestes polis era autònoma, totes elles es consideraven part d’una mateixa civilització. Aquest sentiment estava basat en una llengua i religió comuns, una tradició mil·lenària i grans creacions culturals en els camps de l’art, la literatura, la ciència i la filosofia.

Totes estes polis tenien unes característiques en comú:

• L’extensió territorial es reduïda (menys Atenes i Esparta).
• La seua independència política i econòmica.
• Una estructura social formada per ciutadans lliures i esclaves (sense drets).
• Culte a els Déus.
• Llegendes y tradicions en comú.

A més a més, totes les polis estaven formades per una acròpolis, una ciutadella fortificada; l’àgora, una plaça pública com a centre de l’activitat pública; i una muralla defensiva per a protegir els principals nuclis urbans.

Les polis greges són:

• Atenes
• Esparta
• Olimpia
• Tebas
• Corinto
• Mileto
• Siracusa
• Bizancio
• Cirene
• Massalia
• Delfos
• Argos
• Éfeso
• Haicarnaso
• Megaro
• Pérgamo
• Eritrea
• Colofón
• Samos
• Egina
• Siracusa
• Teos
• Miunte
• Tarantos
• Esmirna
• Cuma
• Lebedos
• Calcis
• Priene
• Elis
• Focea
• Clazómenes

Què entenem per Grècia Clàssica?

Quan parlem de “Grècia Clàssica” o “Grècia Antiga” parlem el període de la històrica de Grècia entre el 1200 a.C. i el 146 a.C., quan va ser conquistada per l’Imperi Romà. En altres paraules, va començar amb la nomenada Edat Fosca de Grècia fins a la batalla de Corinto, que va acabar amb la completa destrucció de Grècia.

La Grècia Clàssica va estar formada per les nomenades “polis”, unes ciutats estats que van compondre l’estat grec, encara que entre ells mateixos s'enfrontaven en guerres internes. Algunes de les polis gregues mes conegudes són: Atenes, Esparta, Olimpia, Argos, Bizancio i Corinto. 

Podem subdividir la història de la Grècia Antiga amb la següent cronologia: 

• L’Edat Fosca (1200 a.C. fins a 750 a.C.).
• L’Època Arcaica (750 a.C. fins a 500 a.C.).
• El període clàssic (500 a.C. fins a 323 a.C.).
• El període hel·lenístic (323 a.C. fins a 146 a.C.).
• I, finalment, la Grècia Romana, anomenada com a Constantinoble.

Tota la història de la Grècia Clàssica va ser escrita per historiadores atenesos i proatenesos, però això la història de Atenes es molt més coneguda, precisa i extensa que la de la resta de polis.